La dualitat dels clostridis és el meu poemari, i es publica avui. Fins i tot tenint en compte com és d'eclèctica la meva bibliografia, pot sorprendre que ara em dediqui a la poesia. La raó és que, en realitat, no és res nou: ja n'escrivia abans dels contes i les novel·les. I no ho he deixat de fer mai. Tinc carpetes plenes de poemes, des dels primers de l'adolescència als més actuals, el que passa és que fins ara m'ha costat fer-los públics, no us sabria dir perquè. Va ser el poeta Jaume Creus, autor del postfaci del llibre, qui em va animar a ensenyar-los a possibles editors. Ell és el responsable que hagi perdut, d'alguna manera, la vergonya.
Per mi la poesia és essencial per poder escrirue prosa. És el camp de proves del ritme i els límits de les paraules, de com representar idees amb imatges. No escriuria com escric si no tingués la poesia darrere fent-me de puntal. Ara he gosat ensenyar un retall d'aquest puntal, potser algú el pot trobar interessant. En un altre post ja us en donaré més detalls.... començant per què vol dir el títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada