M'ho diu el meu pare i em sembla que té raó: tenim un petit problema. A veure, com s'ho fa la gent? Primer et passes hores pensant el millor nom pel teu fill i quan finalment creus que l'has trobat i la criatura neix, el primer que et ve el cap quan el veus són diminutius ridículs. Tot l'esforç onomàstic oblidat enmig d'un festival d'amor patern.El problema en qüestió és que des que ha nascut l'hereu, les vegades que hem fet servir el seu nom real es poden comptar amb els dits de la mà. Ens surten més sovint noms com Patufet o Carxofeta que no el que figura al registre, què voleu que hi fem. Els progenitors som així de bledes. I, com diu el meu pare, si continuem així aquest nano no aprendrà mai com es diu. El dia que faci una entrevista de treball li preguntaran "I vostè qui és?" i ell contestarà "Patufet Macip". O quan vagi als bars a lligar, s'acostarà amb pas ferm al seu objectiu i li dirà: "Hola, maca! Em dic Macip, Carxofeta Macip". Un desastre, de totes totes. La seva vida arruïnada per la poca cura que van tenir els seus pares durant els anys foramtius. Sí: hem de fer alguna cosa.
A continuació, una llista dels pseudònims més usats habitualment a casa per nomenar l'hereu. A veure si veient-los escrits prenc consciència de la gravetat de la situació i hi poso remei...
Patufet, patu, pati, barrufet, carxofeta, anxoveta, calamar, patateta, peltruquet, baldufa, mindundi, bunyolet, cutxitxú, cutxifú, pissifú, miscifú, cutxi, bitxu, bitxi, bitxisuàs, marramec, virolet, nini, nin, ninet, nyigunyigu, boleta, patxutxi, pitxutxi, pitu, carmelet, txutxi.
6 comentaris:
És que és tan fàcil...
A les meves, de forma indistinta i impersonal les segueixo anomenant Susi o Busi o Pusi o Lusi, això quan no confonc el nom de l'una i de l'altra -cosa que a mi sempre m'havia fet una ràbia impressionant quan ho feia la meva mare o ho segueix fent la meva tieta.
Però tranquils... no heu de patir, que el seu nom algun dia sortirà a la llum i se'l farà seu.
I lligarà, mare meva si lligarà, aquest Macip, Pol Macip, tot i que tingui una sil·laba de més respecte al Bond.
I després vénen els noms que li posaran a l'escola
Em pixo de riure. Jo crec que l'hereu s'adonarà de la broma i us la tornarà. Comença a pensar en els noms que us dedicarà quan pugui...
I blogui? :-)
Mindundi, el teu patufet de post ha sortit fent la carxofeta al suplement de cultura de l'Avui d'aquest dijous.;-)
No sé quin dia el trobaràs en l'edició digital.
Gracies a tots pels comentaris!
Amb tantes oportunitats com hi ha a la vida d'adquirir mal noms (m'havia oblidat dels de l'escola!), no sé perquè ens molestem a posar als nostres fills cap nom :-). A menys que sigui, com diu el Marc, per demostrar quan treus el sabre...
Publica un comentari a l'entrada