divendres, 29 de maig del 2009
Colze de tenista
dimecres, 27 de maig del 2009
L'escollit (XV)
dimarts, 26 de maig del 2009
dilluns, 25 de maig del 2009
Dilluns musical: Els nois del poble
Em veig amb l'obligació moral de donar-vos a conèixer el darrer single dels Kasabian, l'únic grup més o menys famós que ha donat la ciutat on visc ara i que jo anomeno carinyopsament "el poble" (després de Nova York tot sembla un poble). Bé, això no és del tot cert. Als noranta hi va haver els Cornershop, formosos one hit wonders indo-britànics. Ja que hi som, a aquest breu currículum cal afegir que aquí han nascut, curiosament, dos teclistes i un baixista de tres dels meus grups de referència.
En fi, la cançó que ens ocupa avui potser no m'ha impressionat tant com altres que he fet sortir a aquesta secció, però té mèrit per la seva originalitat i un parell de moments bons, especialment cap al final. A més el vídeo és prou bo. Kasabian, Fire (West Ryder Pauper Lunatic Asylum).
divendres, 22 de maig del 2009
Cinc estrelles.
dijous, 21 de maig del 2009
Abans i després
dimecres, 20 de maig del 2009
L'escollit (XIV)
dimarts, 19 de maig del 2009
L'estat de la literatura catalana
dilluns, 18 de maig del 2009
Avui: pop nòrdic.
M'agraden els Röyksopp. Aquest tercer no és el seu millor disc, però el single és bastant representatiu del tipus de música robòtica que fan. A més, el vídeo està prou bé. Röyksopp, Happy up here (Junior).
divendres, 15 de maig del 2009
El premi Crexells
Per una vegada que puc participar en un debat literari en temps real i no dos anys després, quan tothom ja ha dit la seva, com m'ho faig per expressar el que penso sense trencar la norma d'or dels escriptors catalans (aquella que deia que es pot resumir com "si no en pots parlar bé has de callar", amb permís del vell Ludwig)? Després d'escoltar els vostres comentaris, no em veia amb cor de deixar passar aquesta oportunitat de fer servir el meu dret a la llibertat d'expressió. Llavors se m'ocorre un truc: llegeixo només dos dels tres finalistes i les opinions les dono sense citar les obres. Així, si aquest post el veu mai algun dels tres autors implicats, sempre pot pensar que el llibre que no he llegit és el seu i que la meva crítica va pels altres. Enginyós, no? Allà vaig.
Un dels tres finalistes ha descobert que l'ombra de Jesús Moncada és allargada.
Un dels tres finalistes és un dels exercicis d'onanisme més reeixits que he vist en els darrers anys.
dijous, 14 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
L'escollit (XIII).
dilluns, 11 de maig del 2009
Avui als dilluns musicals: una de country
No sóc molt fan del pop senzill manufacturat per enfilar-se llistes amunt, però confesso que aquesta cançó m'ha guanyat. És una paròdia country amb una melodia enganxosa, un tros molt maco abans de la tornada, i una lletra massa arriscada per un tema simpàtic:
Oh I lie here in the wet patch
In the middle of the bed
I'm feeling pretty damn hard done by
I spent ages giving head.
He escollit la versió en directe perquè sona millor i a mes el vídeo oficial és ridícul. Lily Allen, It's not fair (It¡'s not me, it's you).
diumenge, 10 de maig del 2009
Economia corporal
Darrera l'aparença d'un petit llibre d'humor s'amaga un dels assaigs més intel·ligents que he llegit darrerament. La premisa és tan simple com un acudit: explicar les relacions sexuals usant metàfores econòmiques. L'Orteu, que els qui l'heu seguit a la contra de l'Avui ja sabeu que té la rara habilitat de saber escriure bé, aprofita l'excusa per fer una anàlisi cínica del comportament humà. Les frases s'han de mastegar una a una, així que no us penseu que us l'acabareu en un tres i no res, per breu que sigui. A vegades m'ha semblat que alguna se m'empassava i no em volia deixar anar fins que n'hagués tret tot el suc. Talment com si estigués llegint un llibre de filosofia del llenguatge disfressat de manual de sexologia.
divendres, 8 de maig del 2009
Escriptors amics, amics escriptors.
dijous, 7 de maig del 2009
L'home d'origami
Ja fa dies que circula per la xarxa, o sigui que segur que molts de vosaltres heu vist el vídeo de L'home d'origami. A mi em sembla una gran manera de promocionar un llibre. Molt provocadora. Bé, amb mi va funcionar, perquè me'l vaig acabar comprant, encuriosit. Encara no l'he llegit, així que no us en puc donar l'opinió, però sí que puc dir que un llibre que se't presenta així mereix que li facis una mica de cas.
dimecres, 6 de maig del 2009
L'escollit (XII).
dilluns, 4 de maig del 2009
Coloms rovellats.
Els anglesos Doves eren els preferits del baixista del grup que tenia a Nova York. A mi no em feien ni fred ni calor. Aquest tema, del seu darrer disc, m'ha fet canviar de pensament. Llàstima que el baixista ara està a l'altre costat de l'Atlàntic. The Doves, Kingdom of rust (Kingdom of rust).