Malgrat les sorpreses que amaga, Temps mort és un Llort en estat pur: irreverent, cínic, gamberro i sense concessions. Té un punt de Sota l'asfalt, pel component de viatge iniciàtic, però aquest cop tocant més de peus a terra. Recorda també a la violència futurista dels 32 morts i un home cansat. Però, a la vegada, és diferent a totes les seves novel·les anteriors.
Pel que fa a l'argument, la novel·la comença amb el viatge que fa als Estats Units un català que ha rebut una herència inesperada. La primera part, més costumista, que reflecteix molt bé la incomoditat de no encaixar en un lloc on ets estranger, amb tots els perills latents que això comporta, deixa pas a una segona part on el protagonista té, inesperadament, el control absolut. I llavors s'ha de plantejar què pot fer amb aquest regal.
No us explico res més. Acabo dient que si ja us agrada en Llort, aquesta novel·la us encatarà. Si no n'heu llegit res encara, és una bona porta d'entrada a un escriptor que sempre sorprèn. Vaig passar una bona estona amb aquest llibre, que és una muntanya russa que t'agafa pel coll i no et deixa escapar fins al final. Molt recomanable.
3 comentaris:
Graciès.
Salut
Molt d'acord amb la descripció que fas, però discrepo una mica del darrer paràgraf. Jo, que també sóc incondicional d'en Llort i que ja li he llegit més d'una dotzena de títols, no destacaria aquesta novel·la entre les millors, i algunes dosis de violència i escatologia em fan arronsar una mica el nas. La posaria només una mica per sobre de 'Sota l'asfalt', que de les seves darreres obres adultes és la que menys em va agradar. El cas és que la valoració la faig per aquestes arrufades de nas, per un gust completament personal, perquè la idea del llibre és molt bona i està prou ben exposada, deixant de banda una introducció un pèl llarga. Un llibre que em podria haver agradat molt més, però per la meva, diguem-ne sensibilitat lectora, no vaig valorar més. És Llort, però és un Llort emprenyat i venjatiu. Un llibre bèstia que estic segur que pot agradar i fer xalar als amants del gènere.
XeXu, sí, és qüestió de gustos, i si no t'agrada especialment els gèneres que toca i la violència, entenc que no t'entri tant. És especialment bèstia i venjatiu, és cert!
Publica un comentari a l'entrada