Vaig passar deu anys a Nova York i encara hi conservo amics. He parlat amb ells últimament i em diuen que Manhattan sembla desert. La pandèmia ha transformat radicalment la ciutat que mai dormia perquè s’han pres mesures dràstiques per aturar els contagis. Una ha sigut incentivar el teletreball. A l’illa viu un milió i mig de persones, el mateix número que hi entrava cada dia a treballar. Si la gent no va a les oficines, els carrers i els comerços són deserts. A això, cal afegir-hi el tancament pràcticament total de bars i restaurants durant un temps llarg.
El cop econòmic per a Nova York serà fort, però les restriccions funcionen: malgrat haver tingut un primer pic de casos similar al de Madrid, en la segona onada les diferències són abismals. Per això el ‘Financial Times’ triava les dues ciutats fa uns dies per comparar una gestió bona i una de dolenta. I l’OMS es preguntava la setmana passada què fa que Espanya tingui unes de les pitjors estadístiques (el sisè país del món en mortalitat per càpita, el setè en augments diaris de morts i el vuitè en casos totals). Es nota que no segueixen la política local.
La pantomima d’aquests dies entre el Govern de la Comunitat de Madrid i el de l’Estat podria servir com a resum de la tragèdia. En països com el Regne Unit, les alarmes es disparen quan una àrea supera els 100 casos acumulats per cada 100.000 habitants en 15 dies, i es comencen a aplicar restriccions progressives. A Espanya s’ha deixat que zones del país superin els 1.000 casos mentre encara discutien què fer (la mitjana del país ara és de 315, 176 a Catalunya, comparada amb els 130 del Regne Unit, els 44 d’Itàlia o els 35 d’Alemanya).
La resposta a la pregunta de l’OMS és senzilla: a Espanya les coses es fan tard i malament. Malgrat que la primera onada ens va ensenyar que com més aviat s’apliquen les restriccions i més severes són, menys hauran de durar, els polítics espanyols sembla que no n’han pres nota. Continuen dubtant i deixant passar els dies quan han de prendre decisions difícils. Un segon motiu és que alguns governants no han entès encara les prioritats. Hi ha exemples (Suècia, Estats Units...) que demostren que intentar protegir l’activitat comercial en lloc de prioritzar la salut no funciona: al final l’economia també se n’acaba ressentint.
La tercera causa del desgavell és la incapacitat de deixar de banda la política quan hi ha temes més importants. No es tracta d’escollir entre dreta o esquerra, o entre el Govern central o l’autonòmic: la realitat epidemiològica ha de passar per sobre de les altres consideracions. Des del punt de vista de la salut, el que cal fer és clar i no ha de dependre de negociacions. Per això, abans d’ahir, 55 societats científiques nacionals demanaven que les decisions «es prenguin per motius científics, deslligats completament del continu enfrontament polític». Si Espanya vol deixar de sortir del ‘top 10’ de països més afectats, necessita dirigents que aprenguin dels errors, escoltin els assessors i actuïn amb rapidesa.
[Publicat a El Periódico, 6/10/20. Versión en castellano.]
BONUS TRACKS:
El Temps
Huffington post
La vanguardia
RTVE
AP News
Voz populi
Libertad digital
6 comentaris:
Sr Macip:
¿Porqué, si yo vivo entre patos, se me pide que nade como un cisne?
Nuestros políticos, todos sin ninguna excepción, nos piden sacrificios, pero que estos no dañen a la economía.
Vienen a decirnos que gastemos, si, pero sin movernos de casa. Y como dicen los gallegos "teta y leche no hay".
Rodeados de malos gestores de nuestros recursos, eso es lo que nos están demostrando, te piden que tu te hagas responsable de tus actos, porque ellos no quieren mojarse, no desean implantar nada que acote sus posibilidades de una resta de votos.
En Madrid no se puede hacer un ridículo mayor, aquí tenemos a los tres expresidentes que saben que lo que es efectivo es moverse lo menos posible, pero que sin ningún sonrojo van y te montan una manifestación política(pequeña o grande, que da igual que da lo mismo), en protesta de la venida del Felipe.
¿No hay nadie de los que manda, gobierno u oposición, con dos dedos de frente , un mínimo de sentido común y un respeto por los médicos y enfermermeras/os que al fin y al cabo son los que se están jugando la vida por nosotros?
Sólo hablan en nombre de la política, todos, absolutamente todos. Y ayer murieron en Catalunya 26 personas. ¡Patético¡
Un placer el leerle y una tristeza ver que a nuestros políticos les importa todo un carajal, menos su A8, su nómina y su moqueta.
salut
Para hacer boca: Dr Cavadas
https://www.elindependiente.com/series-y-television/2020/10/09/el-doctor-cavadas-en-el-hormiguero-mientras-ustedes-discuten-traigan-un-tecnico-para-solucionarlo/
Bon article, com sempre. Malauradament qualsevol tertulià cridaner té més audiència que tu.
Al Canadà som en una segona onada. Creuen que anirà a pitjor un cop arribem al novembre. Els pitjors llocs són, com a la primera onada, les províncies de Quebec i Ontario. Però de seguida que s'ha sabut com anava la cosa, a les ciutats més afectades (Ottawa, Montreal, Toronto) han tancat cafès, restaurants, cinemes i ens han dit que ens estem al màxim a casa. També que per la celebració de Thanksgiving (a Canadà a l'octubre, que és una celebració semblant al Nadal (àpat, família, amics),no anem enlloc, que ho celebrem amb la gent que viu a la mateixa casa i prou.
Tot Barcelona, és això: molta política, poca gestió real. L'extrem és el Trump, que no amaga el seu poc interès per la salut dels americans. Però a Espanya no està gaire millor. És desesperant...
Josep, això és molt cert. I així anem.
Gràcies per la informació, Shaudin. Sens dubte la cosa anirà a pitjor a partir d'ara, per molt que ens esforcem. Però cal reaccionar i fer coses per aturar-ho. El Nadal no veig que pugui ser gaire normal a Europa, tampoc...
Jo crec que, en realitat, els polítics depenen dels nostres vots. Veient com va la cosa, es mereixerien que NINGÚ votés. Ja sé que això és una bajanada, però seria amb el que s'haurien de trobar. Tal com va dir aquell, "les hemos destrozado la sanidad". Que ja estava prou retallada... Ens ho han destrossat tot, i nosaltres hi hem ajudat, votant equivocadament (per totes bandes)... No hi ha un pam de net.
Necessitem més científics i metges i ni la meitat de polítics! i ja sé que estic fent volar coloms...
Publica un comentari a l'entrada