diumenge, 31 de desembre del 2023

Balanç de l'any


S'acaba un altre any i toca allò de fer una mica de balanç al blog. Sempre em queixo que els blogs estan morts i tota la pesca (és ja una tradició de cap d'any) però el 2023, per primera vegada en la història del bloGuejat he revertit la tendència a la baixa de posts i he recuperat els nivells pre-pandèmics, amb dades similars als 2018 i 2019, per sobre les 60 entrades, més d'una a la setmana. A veure si puc mantenir aquest ritme a partir d'ara, que sembla assequible i evita prou bé la desconnexió. Els comentaris continuen sota mínims (agraïments als quatre que sempre comenteu!), però no passa res. Els posts tenen una mitjana d'entre 50 i 100 visites, amb alguns pics, que no son les xifres que es veuen a X (on, passada la febre pandèmica m'he estabiltizat amb 23.000 seguidors), la xarxa que més uso encara, malgrat les bogeries del seu propietari, però no estan tampoc gens malament. 

Aquest any ha sigut intens des del punt de vista laboral, amb la meva nova responsabiltiat com Director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que m'ha portat a pujar i baixar de Leicester (on encara mantinc el laboratori "mare") a BCN (on he obert un segon laboratori a l'Institut Carreras) amb força freqüència. Pel camí, he après a treballar a avions i aeroports, s'ha d'aprofitar el temps al màxim. La ciència ha anat bé, hem sigut productius, però no hem publicat tant com anys anteriors, perquè els estudis han sigut més llargs i complexes, ha costat més acabar-los. Ara tinc un munt de resultats sobre la taula que espero que podrem treure al llarg del 2024.

Literàriament continuo a un ritme més lent que el que tenia fa uns anys, que ja em va bé. El 2023 només he publicat un llibre, El secret de la vida eterna, a mitges amb el Manel Esteller, una obra de divulgació sobre el meu tema principal de recerca que fa anys que tenia pendent. El llibre ens ha donat moltes alegries, com per exemple arribar per primera vegada al número u de la llista de vendes en els 18 anys que fa que publico. Té una importància relativa, això, més enllà de la curiositat. El que importa és que el llibre ha estat ben acollit i als lectors sembla que els ha agradat.

La novetat més inesperada d'aquest any és que a la primavera ens van dir que ens havien acceptat un projecte de sèrie de divulgació pel nou canal juvenil/infantil de TV3. Altres projectes audiovisuals que havia intentat aixecar havien fracassat i, la veritat, no m'esperava ja que aquest funcionés (massa complicat, això de la televisió!). Però va passar, i això vol dir que em vaig passar l'estiu fent els guions amb la co-guionista i buscant forats a la tardor per rodar els 13 capítols de 10 minuts que formen la primera temporada de la sèrie (veurem si n'hi haurà més...). Una experiència totalment nova per mi, i molt interessant. I, a sobre, m'ha permès explotar la meva faceta musical, que fins ara era purament de costellada. Us explicaré més coses quan pugui, que de moment els detalls estan sota secret de sumari.

El meu calendari del 2024 inclou l'estrena de la sèrie (que havia de ser a la primavera, però s'ha posposat a la tardor) i la publicació del meu segon llibre d'assaig reflexiu, que seguirà el patró del primer. Hi ha altres projectes en dansa (una novel·la que tinc a mitges, la següent de Macip Garzón, que ja està escaletejada...), però veurem quins es concretaran a temps per ser inclosos al balanç del desembre que ve.

I res més des del bloGuejat pel que fa a aquest any. Que acabeu el 2023 amb alegria i que el 2024 us porti salut i felicitat!

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Bon any nou Salvador, per a tu i els teus.

Salvador Macip ha dit...

Igualment!