De com em vaig convertir en guionista de cinema

És una història curiosa. Tot va començar amb un tuit. Un amic va anunciar al twitter que estava llegint Ullals. Una amiga seva va preguntar si valia la pena. Ell va dir que sí i jo no vaig poder evitar ficar-me a la conversa i, mig en broma, fer propaganda del llibre. Ella va dir que se'l llegiria. Jo em pensava que la cosa s'acabaria aquí, però no. Un parell de dies després m'enviava un missatge dient que volia parlar amb mi. Resulta que no era una lectora qualsevol. Treballava a una empresa que s'encarrega d'aixecar i promocionar projectes cinematogràfics (són la gent que hi ha darrere d'èxits com Pa negre o Eva) i tenia un client que estava buscant una història exactament com aquesta. El client, un muntador experimentat que volia fer el salt a la direcció, va llegir el llibre immediatament i va dir que li anava com anell al dit i que volia comprar-nos els drets. Tot plegat una feliç coincidència, de principi a  fi. 

Això era a l'estiu, i en plenes vacances a Gal·les, feia una videconferència de presa de contacte amb l'altre autor del llibre i el possible director. El feeling va ser immediat. Tant que li vam dir que sí, que ens semblava la persona adequada per portar Ullals al cinema. A més em vaig llançar a la piscina i allà mateix li vaig preguntar si tenia guionista. Quan em va dir que no vaig oferir-li els meus serveis. Ja sabeu que m'agraden els reptes! Tenia un avantatge: malgrat que no havia escrit mai cap guió, ningú no coneixia millor aquella història que jo. O el Sebastià, però ell va declinar afegir-s'hi perquè anava massa embolicats amb altres temes. I així va començar tot. Vam intercanviar idees, vam discutir l'enfocament (en un dinar de tres hores aprofitant que havia baixat a BCN per un congrés, en el què vam fer un repàs a totes les pel·lis de sèrie B dels 70 i 80), vaig aparcar els projectes que tenia en marxa, em vaig baixar uns quants guions d'internet, me'ls vaig empollar i, apa, a escriure. Al principi no va ser fàcil, però de seguida vaig aprendre els trucs del nou format. Uns mesos després, unes quantes productores van començar a interessar-se. Poc abans de Nadal, una d'elles oferia diners per fer el teaser, aquesta mena de tràiler que es fa abans per poder vendre el concepte. A mitjan gener es començava a rodar, i d'aquí unes setmanes ja estarà a punt d'ensenyar-se.

Aquest era el projecte nou que us havia mencionat, el que m'ha mantingut ocupat aquests darrers mesos. Ara que ja s'ha anunciat oficialment que passa a la següent fase, us puc explicar també que la setmana passada, just després de baixar d'Andorra, el Sebastià i jo vam anar a veure el rodatge del teaser a una pedrera perduda pels boscos prop de Caldes de Montbuí. Vam quedar al·lucinats de veure els nostres personatges convertits en persones de carn i ossos, ja us ho podeu imaginar. I més si considerem que els actors estaven fantàstics en els seus papers. No vam poder evitar fer-nos fotos amb l'Ariadna, el Vicent i el Cint, com uns fans més. I així és com estan les coses de moment. Tots molt emocionats i amb ganes de veure com el projecte va prenent cos.