divendres, 27 d’octubre del 2023

El secret als mitjans

Aviat us anunciaré les dates de les presentacions, però de moment, aquí teniu algunes intervencions que hem fet aquests dies el Manel i jo als mitjans parlant del nostre nou llibre, El secret de la vida eterna:

Els matins de TV3

 

Més 3/24 de TV3
Cafè d'idees de TV2
Catalunya Ràdio (entrevista a El Matí)
Versió RAC1

La Tarda de Catalunya Ràdio






Página dos (minut 18:30)
ARA Diumenge (Entrevista)


Acabo amb aquesta foto, que em fa una il·lusió especial. És la Maria Branyas, la persona més longeva del mon actualment, amb el nostre llibre a les mans.


dilluns, 23 d’octubre del 2023

El secret de la vida eterna, ja al carrer

La setmana passada va sortir a la venda el meu darrer llibre de divulgació, El sectret de la vida eterna, que he escrit a mitges amb el Manel Esteller, amb qui ja havia publicat recentment un recull de contes. Sent tots dos científics amb experiència en la divulgació (i, a més, coautors), era lògic que acabéssiom fent un llibre de divulgació. El tema també era previsible. Tant ell com jo treballem en envelliment (en el meu cas, és una de les línies centrals de la meva recerca) i encara jo tenia pendent dedicar-hi un llibre. N'havia fet un de breu anteriorment, l'únic de la meva bibliografia escrit directament el castellà, un llibre de quiosc que mai havia estat traduït al català, i tenia ganes de tractar el tema a fons. El tenia a la llista de pendents, però altres projectes li passaven pel davant.

Llavors, després de publicar els nostres contes, el Manel em va dir si volia escriure amb ell un llibre sobre l'envelliment, que la seva editora li havia proposat aquest tema i com que sabia que era la meva especialitat, pensava que potser em vindria de gust fer-lo a mitges. Em va semblar una coincidència fantàstica i una oportunitat que no podia deixar passar, així que ens vam posar a treballar de seguida.

La recerca sobre l'envelliment ha fet passes de gegant en els darrers deu anys (el meu llibre previ ha quedat ràpidament obsolet) i el que estem fent als laboratoris avui en dia sembla ciència-ficció. En el llibre hem intentat fer un retrat de com està la situació, què sabem i què no sabem sobre per què envellim, i que es pot fer per millorar-ho. El títol és cridaner, ho admetem, però al cap i a la fi, una mica ja és això: estem intentant entendre què passa al nostre cos amb el pas del temps i si aquesta degradació és inevitable. Pot la ciència fer-nos viure més i, sobretot, millor? Sembla clar que serà així en un futur proper. Però quin és el límit? És possible la joventut eterna? La immortalitat? Son preguntes més complexes del que semblen, i especialment interessants. Obren un munt de possibilitats, no tan sols mèdiques, sinó també ètiques i socials, que també tractem al llibre.

L'envelliment és un tema que ens tocarà a tothom (si tenim sort!) i entendre'l és bàsic. La ciència està preparant una revolució en aquest camp, i més val que estiguem tots al cas. Si ens heu llegit al Manel o a mi fent divulgació ja sabeu que sempre mirem d'explicar temes complexes de la manera més senzilla possible per a que tohom els pugui entendre. En aquest llibre trobareu un munt de coses que segur que us interessen, no el deixeu passar!


Curiosament, aquests dies a la premsa hi hagut un interès especial pels senolítics (un dels fàrmacs que descrivim al llibre, i que poden ser un dels primers tractaments anti-envelliment) i m'han entrevistat en alguns mitjans, fent una mica de pre-campanya del llibre. Si voleu fer-vos una idea de la mena de coses que surten al llibre, aquí teniu uns links:

divendres, 13 d’octubre del 2023

Escolta el teu cos

 

Aquesta setmana TV3 ha presentat la segona temporada del seu canal infantil/juvenil, el SX3, just ara que fa un any que es va estrenar aquesta nova versió del Super3 i que s'ha convertit en líder de la seva franja, després d'anys d'estar mig oblidat. Així doncs, ja us puc anunciar oficialment que hi participaré en un projecte en el qual he estat treballant aquests últims mesos, l'Escolta el teu cos.

L'embrió de l'ETC el trobem a les col·laboracions que vaig fer amb l'InfoK durant el pic de la pandèmia (començant amb una assessorament a finals del 2020 i seguint per un parell d'intervencions al llarg del 2021). Allà vaig conèixer la Irene Blay i va ser ella a qui se li va ocórrer fer un programa de divulgació per a nens, centrat en el cos humà. Quan m'ho va proposar vaig acceptar de seguida, perquè crec que explicar ciència als nens és essencial per a què les societats del futur siguin millors. I ens vam posar a treballar.

Un temps després, vam presentar la proposta a TV3, i vam tenir la sort que va ser una de les triades pel nou SX3. De moment no us en puc donar gaire detalls, només que és una temporada de 13 episodis d'uns deu minuts, cadascun centrat en una pregunta relacionada amb el cos, que combinen imatge real i dibuixos. A part d'estar implicat en els guions i la direcció, també tinc la sort que sortiré en pantalla, acompanyant l'estrella del xou, la Zene. Al vídeo de la promo de la temporada, la podreu veure (minut 0:17):


Ja us aniré donant més informació el projecte a mida que pugui. El que si que us avanço és que m'han deixat que faci la música del programa i que serà una mica marciana...

divendres, 6 d’octubre del 2023

Feliç aniversari, Red

Avui fa exactament 49 anys, podies entrar a una botiga de discs comprar-te un disc que acabava de sortir i trobar-te això:


Millor que no ho comparem amb l'experiència actual (ni botigues de discs, ni King Crimson, ni Starless ni res que se li assembli).

diumenge, 1 d’octubre del 2023

Un altre 1O

Tinc el bloc adormit i sembla que només el desperto per efemèrides polítiques... Aquesta no s'oblida fàcilment. Sis anys ja d'aquell 1O que va posar Catalunya al mapa i que no vam saber/poder capitalitzar. Un dels moments més rellevants de la nostra història recent, i encara n'estem veient els efectes. Veurem com acaba, perquè això va per llarg...

dilluns, 11 de setembre del 2023

Un altre 11S


L'11S a casa celebrem unes quantes coses, i aquesta continua sent important, malgrat els temps incerts que corren. No sabem gaire bé on som i on anem, però aquí estem. A la primera mani de l'11S que recordo es cantava "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". Gairebé 50 anys després, és un lema que sembla que no ha perdut vigència, per desgràcia.

Que tingueu una bona diada, a casa, al carrer, a la platja o passenjant per la Setmana. Jo me la passaré a Andorra treballant, que és una novetat per mi.

dimecres, 6 de setembre del 2023

Back to school

 

Molts ànims a tots els qui comencen curs avui (entre ells, l'hereu). I aprofito per reivindicar aquesta peli oblidada, amb una gran banda sonora (i una gran Michelle Pfeiffer...). 

dimarts, 5 de setembre del 2023

Ens veiem a la Setmana


Divendres comença la Setmana del Llibre el Català, el gran esdeveniment literari de tardor que inaugura oficialment la temporada. Aquest any no hi presento llibre (però tinc novetat el mes que ve, ja en parlarem...), però si hi que col·laboro d'una altra manera, amb un dels texts de l'exposició Ser de lletres, que uneix escriptors i creadors gràfics per tratar una sèrie de temes relacionats amb el procés creatiu. A mi m'ha tocat parlar de les noves tecnologies fent tàndem amb el Sergi Puyol. Veniu a veure com ens ha quedat, i si us passeu pel Moll de la fusta divendres a les 6 de la tarda, m'hi podreu trobar, junt amb uns quants dels implicats, fent la inauguració de l'exposició. Per anar obrint boca, us ensenyo com comença el que hem fet el Sergi i jo, que al final ha adoptat format de còmic...


Actualització: aquí teniu unes quantes fotos de la inauguració, amb autors i autoritats.






divendres, 1 de setembre del 2023

Ressenya: Biografia del foc

Arriba setembre i comença la temporada literària, marcada per les novetats que es presenten a la Setmana. Una d'aquestes és el nou recull de contes de Carlota Gurt. Havia llegit la seva novel·la, però encara no la coneixia en formats breus, així que, després de la bona experiència del llibre anterior, m'he llançat de cap a Biografia del foc

L'estil personalíssim de l'autora és present des del primer paràgraf, cosa que segur que deleiterà els fans ("més Gurt que mai", com diu la faixa promocional). Els contes son independents però tenen punts de contacte (alguns pesonatges i escenes o conceptes repetits, per exemple) i es podria dir que son una barreja de metàfores (amb molts ocells i incendis, que justifiquen el títol i la imatge de coberta) sobre les relacions personals, amb especial èmfasi en les que no acaben bé. Hi ha molta metaliteratura, i les imatges poètiques marca de la casa per tot arreu. Tal com es reconeix en un dels contes, sembla que els finals no li importin gaire a l'autora, perquè les històries realment no comencen i acaben. Més que narracions, son observacions, cosa que a vegades l'acosta a altres contistes que també son bones observadores, com la Tina Vallès. També m'ha recordat a l'estil de l'A. M. Homes, que té una mala llet similar a l'hora de fer retrats de personatges quotidians.

Com tots els llibres de contes, n'hi ha que t'atrapen més que altres però, en general, el nivell d'interès que m'han despertat és alt, sense potser cap que destaqui especialment. Es llegeixen bé i el conjunt flueix, de manera que abans que te n'adonis ja te'ls has acabat. Estan ben escrits, amb ritme i força, i aquest estil entre directe i agressiu, que funciona especialment bé en les distàncies curtes. En resum, una bona lectura d'una autora amb una veu potent, que segur que agradarà a un públic ampli.

dijous, 31 d’agost del 2023

Postals de vacances

Últim dia d'agost, últim dia oficial d'estiu, i toca trencar el silenci canicular al blog. És el moment de repassar les fotos de les vacances i donar la tabarra als amics. Jo vaig començar l'estiu amb un viatge de feina a Costa Rica, que va tenir també uns quants moments més propers a unes vacances, dels quals en deixo constància aquí:






Platges precioses i solitàries i selva per tot arreu. I visites a costariquenys centenaris per veure si trobem el secret de la seva longevitat, aquesta era una de les parts que tenia la feina. Després, uns dies al meu poble, com sempre, tornar a treballar (l'agost és un bon moment per avançar coses que s'han quedat endarrerides) i repicó de final d'estiu a Àustria, començant per Salzburg, ciutat petita però carregada de joies arquitectòniques.





I després, salt cap a Viena, on la sensació d'estar en un parc temàtic dels Hasburgs és encara més gran. Ciutat preciosa, això sí, carregada de turistes que enlloc de buscar sangria i platja es perden per museus i concerts de Mozart.







I tornem a la feina, que aquesta tardor ve carregada de coses interessants, que ja us aniré explicant. Bona reentré a tots!

dimarts, 18 de juliol del 2023

Ibañez (1936-2023)


Francisco Ibañez va ser un dels creadors clau de l'escola Bruguera, iva tenir un impacte important en més d'una generació de lectors. Molts hem après a llegir amb les seves historietes. Jo tinc una col·lecció important de còmics d'Ibañez, sobretot de Mortadelos (a sota, una foto parcial), el meu personatge seu preferit. He rigut molt amb algunes de les seves aventures (tot i que, amb la producció immensa que va tenir, la repetició de gags era important). Aventures com El sulfato atómico, per exemple, estan al nivell de grans obres del còmic europeu de l'època. Ibañez m'ha influït no sols com a lector, si no també com a escriptor (es pot veure la seva influència a Mugrons de titani i a tota la sèrie Soc un animal, per exemple). Vaig signar llibres al costat seu un Sant Jordi i era espectacular veure les cues de fans que tenia, amb barreja de totes les edats. Veient totes les mostres de condol que s'han publicat aquests dies, és evident que va deixat petja a molta gent. Que serveixi aquest post de petit homenatge a un gran artista.

dimecres, 12 de juliol del 2023

Els millors premis

En ciència, els millors premis no son els que et donen a tu, si no els que reben els teus alumnes. Ahir, la Societat Catalana de Biologia va premiar dues joves científiques que van treballar amb nosaltres, la Júlia Gras, que va rebre un dels premis Mercè Dufort al millor Treball de Final de Grau per una recerca que va fer al meu laboratori, i la Cèlia Ventura, que va rebre el premi de Divulgació pel seu projecte SocTastaolletes (on vaig participar una vegada), i que també va fer una estada de recerca amb nosaltres. Molt orgullós que es reconegui la bona feina de les noves generacions i content d'haver pogut contribuir-hi el meu granet de sorra. Amb professionals com la Júlia i la Cèlia, el futur de la nostra ciència està en molt bones mans.


dimarts, 11 de juliol del 2023

18

I com qui no vol la cosa, el bloGuejat assoleix la majoria d'edat. No m'hagués pensat mai que un projecte que va començar com una prova, a veure què era això de penjar textos a internet, arribaria tan lluny. M'estalviaré fer el típic comentari de cada any sobre blogs zombis i mantindré, això sí, la promesa de continuar al peu del canó. Si fos una persona, el bloGuejat podria votar a les properes eleccions. Quina papereta triaria?

dilluns, 3 de juliol del 2023

Què ens fa humans? Ciència i filosofia per entendre la humanitat

Ja està penjat el debat que vaig tenir amb en Francesc Torralba fa uns mesos al voltant del tema del meu últim assaig, Què ens fa humans dins del cicle que organitza el Club de Roma i La Caixa. Sivoleu una mica de ciència i filosofia per començar la setmana, aquí el teniu:

divendres, 16 de juny del 2023

Demà, al castell de Montjuïc

 

Demà al migdia, pugeu al castell de Monjuïc si voleu reflexionar una estona sobre la pandèmia a partir de l'exposició que hi ha muntat l'ajuntament. Farem un recorregut guiat i parlarem de tot el que hem après (o no).

dimecres, 14 de juny del 2023

John Romita Sr. (1932-2023)

I un altre obituari, per desgràcia. John Romita Sr, un grandiós artista, va definir personatges clau de l'olimp Marvel, com Spiderman, Punisher o Wolverine. Però per mi sempre serà el creador d'un dels meus primers amors platònics, la Mary Jane Watson (aquí sota, la seva inoblidable primera aparició).



Cormac McCarthy (1933-2023)

Cormac McCarthy és un dels autors que més m'ha influït, i era un dels grans novel·listes vius. La cruesa de la seva prosa és espectacular. N'he parlat al blog uns quants cops, el darrer en motiu de la seva última (doble) novel·la. No country for old men, All the pretty horses i The road son obres mestres, com gairebé tot el que va publicar. Llegiu-lo, és el millor homenatge.

dijous, 25 de maig del 2023

And last... Tubular Bells!

 

Avui fa 50 anys exactes que es va publicar aquest disc (si us interessen les efemèrides, fa no gaire vaig fer un repàs a un munt de discs que compleixen mig segle) que, no exagero, és un dels que em va canviar la vida. Descobrir Tubular Bells a l'adolescència em va obrir les portes a un mon nou. És, encara ara, una de les meves peces de música de referència, i el seu autor, un dels meus músics preferits. Amb els anys, es van publicar unes quantes seqüeles (l'imaginativa modernització de TB2, TB3, que té grans moments i un dels finals més èpics del rock progressiu, The Millenium Bell, passable, i un evitable remake, TB2003), i fa uns dies ha sortit una demo del que hauria sigut TB4, un projecte que sembla que s'ha avortat (amb bon criteri, perquè la mostra no aporta res, la veritat) i que podria ser l'últim que ens arribarà mai de Mike Oldfield (esperem que no):


Millor acabar amb aquesta versió en directe de la primera part l'original, gravada per la BBC. Feliç mig segle, Tubular Bells!


ACTUALITZACIÓ: La UAB va aprofitar el dia de TB per muntar un concert de tota la peça al sicrotró Alba. Una gran idea molt ben executada. Mireu-la:

dimarts, 23 de maig del 2023

La meva EDS-1275


El diumenge, al 30 minuts sobre la diàspora científica catalana (que podeu rescatar aquí), em van entrevistar en el(s) meu(s) element(s), cosa que inclou el meu laborartori a la Universitat de Leicester, el meu despatx a la UOC... i a l'estudi on escric i em desfogo fent música (us podeu entretenir tafanejant totes les coses que tinc a les parets i intentant desxifrar que son). Vaig poder posar banda sonora a l'entrada del reportatge perquè em van demanar que els toqués la guitarra una estona com a part del retrat de la vida del científic (què fem quan no som al laboratori?).

A l'hora de triar una guitarra d'entre la meva col·lecció per a què sortís a la tele, em vaig decidir per la Gibson EDS-1275, una de les més vistoses que tinc. I, efectivament, ha captat l'atenció, perquè he rebut uns quants comentaris per xarxes mencionant-la. Fa més de vint anys que me la van regalar (comparada a Nova York, de segona mà, va ser una ganga) i és un somni que tenia des que vaig agafar una guitarra, perquè és una joia que han tocat ídols com Steve Miller, Don Felder, Ian Bairnson, John McLaughlin, Pete Townshend, Joe Walsh, Alex Lifeson, Slash, Steve Howe i, sobretot, Jimmy Page (per ordre a les fotos que hi ha a sota), entre molts altres. Jo no ho faig ni remotament tan bé com ells, però almenys m'hi assemblo una mica, no?